Els corrents estel·lars
Les galàxies de gran mida tenen en òrbita al seu voltant desenes de galàxies enanes, principalment de tipus esferoïdal o irregular. Estes galàxies són anomenades galàxies satèl·lit ja que giren al voltant d’una altra galàxia major amfitriona. En el model 3D del Grup Local de galàxies pots conèixer les galàxies satèl·lit d’Andròmeda i de la Via Làctia.
Les galàxies satèl·lit es troben sota l’influx de la intensa força de gravetat de la galàxia central, que en alguns casos provoca el seu paulatí desmembrament per les marees que hi indueix: la galàxia amfitriona va atraient gas, pols i, sobretot, estrelles de les satèl·lits mentre giren al seu voltant, apareguent reguers estel·lars al llarg de les seues trajectòries a l’espai. Estos reguers són anomenats, tècnicament, corrents estel·lars.
La galàxia nana esferoïdal de Sagitari
Es tracta d’una xicoteta galàxia amb l’aspecte d’una pilota allargada i d’uns 10.000 anys llum de diàmetre, capturada per la nostra fa uns 4 o 5 mil milions d’anys. La seua òrbita al voltant de la Via Làctia és polar, és a dir, es desplaça perpendicularment al disc de la nostra galàxia passant pels pols galàctics nord i sud, acostant-se fins a uns 50.000 anys llum del centre de la nostra galàxia.
Les forces de marea provocades per la Via Làctia sobre Sagitari estan produint el seu desmembrament paulatí. Al cel podem observar estructures amb forma d’arc que són els reguers d’estrelles que va sent arrencats de la galàxia nana. Aquest corrent estel·lar no és l’únic que s’ha identificat a la nostra Galàxia, però sí que és el més prominent i millor estudiat.
El model 3D
En este model 3D identifiquem amb facilitat la Via Làctia al centre, amb els seus característics braços en espiral al voltant del bulb o nucli. Enganxat al disc trobem un abultament allargat: és la galàxia nana esferoïdal de Sagitari, que en l’actualitat es troba molt a prop del disc de la nostra galàxia.
Partint des de Sagitari i en direcció perpendicular al disc galàctic podem seguir l’estructura del corrent estel·lar format pel reguer d’estrelles que la Via Làctia ha robat a Sagitari. Els abultaments xicotets representen estrelles, i l’ entramat en què es troben es pot interpretar com el gas i pols que han arrossegat amb si.
La presència de bucles al corrent indica que Sagitari ha completat diverses òrbites al voltant de la Via Làctia, aproximadament sempre en un mateix pla de l’espai que passa pels pols nord i sud de la galàxia, com era d’esperar.
En el model, la mida del disc de la Via Làctia ha estat exagerada per poder connectar amb ell el corrent estel·lar, que en la realitat no està enganxat a la nostra galàxia.
El model ha estat creat per Emilio Terol (OAUV), Alberto Fernández Soto (IFCA) i David Martínez Delgado (CEFCA) fent servir dades reals obtingudes amb el satèl·lit europeu Gaia, que ha mesurat les posicions de mil milions d’estrelles amb gran precisió.
Este treball ha sigut realitzat amb una ajuda de la convocatòria de Projectes R+D+i “Proves de Concepte” 2022 (PDC2022), finançada per la Unió Europea a través dels Fons NextGenerationEU, Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Referència: PDC2022-133930-I00.