Les galàxies satèl·lit
Les galàxies grans, com la Via Làctia, tenen galàxies menudes que giren al seu voltant. Estes xicotetes galàxies s’anomenen galàxies satèl·lit.
Tenen forma arrodonida o irregular i són molt més xicotetes que la galàxia principal.
En el model 3D del Grup Local de galàxies, pots vore les galàxies satèl·lit d‘Andròmeda i de la Via Làctia.
Què són els corrents estel·lars
La galàxia gran té una força de gravetat molt forta.
Esta força va treient gas, pols i, sobretot, estrelles de les galàxies satèl·lit
Estes estrelles que se separen de la galàxia satèl·lit formen un camí a l’espai, com si fos un reguer.
Este reguer d’estrelles s’anomena corrent estel·lar.
La galàxia nana de Sagitari
Sagitari és una galàxia menuda.
Té forma allargada, com una pilota estirada. Té uns 10 000 anys llum de mida. Fa entre 4.000 i 5.000 milions d’anys va ser capturada per la Via Làctia.
Sagitari gira al voltant de la Via Làctia passant per dalt i per baix, no pel disc.
Això es diu una òrbita polar.
La força de la Via Làctia està desfent a poc a poc Sagitari.
Això fa que vegem arcs d’estrelles al cel, que són part del seu corrent estel·lar.
És el corrent estel·lar més gran i millor estudiat de la nostra galàxia.
El model 3D
En el model 3D pots vore fàcilment:
- La Via Làctia al centre, amb els seus braços en espiral i el seu nucli arrodonit.
- Sagitari, molt a prop del disc de la Via Làctia. És una bola allargada.
- El corrent estel·lar. Eix des de Sagitari en direcció perpendicular al disc galàctic. Les boles menudes representen les estrelles del corrent.
També es veu un entramat que representa el gas i la pols que les acompanyen.
El model mostra diversos bucles al corrent. Això vol dir que Sagitari ja ha donat diverses voltes al voltant de la Via Làctia.
En este model, el disc de la Via Làctia és més gran que en la realitat. Això s’ha fet per poder enganxar el corrent estel·lar a la galàxia. Així el model és més fort.
Qui ha fet este model
El model ha estat creat per:
- Emilio Terol (Observatori Astronòmic de la Universitat de València),
- Alberto Fernández Soto (IFCA),
- David Martínez Delgado (CEFCA).
Van utilitzar dades reals del satèl·lit Gaia, que ha mesurat la posició de mil milions d’estrelles amb molta precisió.
Este treball ha sigut realitzat amb una ajuda de la convocatòria de Projectes R+D+i “Proves de Concepte” 2022 (PDC2022), finançada per la Unió Europea a través dels Fons NextGenerationEU, Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Referència: PDC2022-133930-I00.