La Via Làctia

La Via Làctia és la galàxia en la qual habitem. És de tipus espiral i en ella es poden distingir tres estructures principals: el bulb central, el disc amb braços espirals i l’halo, una esfera que envolta completament el disc i el bulb. El disc té un diàmetre aproximat d’uns 100 mil anys llum i és molt prim, amb només 1000 anys llum de gruix. No és pla sinó que posseeix una forma lleugerament alabeada. El nostre Sistema Solar es troba en un dels braços exteriors del disc, a uns 26 mil anys llum del forat negre central supermassiu, anomenat Sagitari A*, la massa del qual s’estima en unes 4.2 milions de vegades la massa del nostre Sol.

Conèixer l’aspecte precís de la nostra galàxia és complicat ja que estem immersos en ella i no la podem veure des de fora. Però amb les dades de què es disposa, principalment les obtingudes per la missió europea Gaia, i observant altres galàxies semblants a la nostra per tot l’Univers, ens podem fer una idea prou bona de com és en realitat. Així, s’estima que la nostra galàxia alberga com a mínim 100 mil milions d’estrelles, encara que podrien arribar a ser 400 mil milions.

La Galàxia és de tipus espiral barrada, amb braços espirals que es subdivideixen en braços secundaris, i un disc lleugerament alabejat. Les espirals barrades es distingeixen per presentar una formació en forma de barra composta per una gran concentració allargada d’estrelles, gas i pols, que creua el centre de la galàxia. Els braços espirals són el lloc on es concentra la major quantitat d’estrelles, gas i pols interestel·lar d’una galàxia espiral. L’halo no apareix perquè ha estat representat en un altre dels nostres models 3D.

El nostre model 3D ha estat realitzat a partir de dades científiques de la Galàxia obtingudes en sondejos com el realitzat per la missió espacial Gaia de la ESA.

El conjunt dels braços espirals defineix el disc de la galàxia, que en el cas de la Via Làctia no és pla sinó lleugerament alabejat. S’ hi poden distingir diverses estructures:

• El nucli galàctic, al centre, amb forma d’ abultament esfèric. És on resideix el forat negre central, Sagitari A*.
• La barra central d’ estrelles, gas i pols, un abultament allargat que es perllonga des de costats oposats del nucli
• Dos braços espirals principals, que s’inicien als extrems de la barra
• Braços secundaris, que són subdivisions dels dos braços principals. Es tracta de regions amb molt de relleu, on trobarem abultaments que representen estrelles amb una mida molt més gran de la que tindrien realment si estigueren en l’escala correcta en relació a la mida del disc.
• Àrees llises entre els braços, llocs on n’hi ha una menor abundància de gas i pols.