Les estrelles de tipus Be
Les Be són estrelles joves, massives, molt calentes i amb una alta velocitat de rotació que presenten un embolcall al seu voltant en forma de disc, generat per material expulsat des d’ella mateixa.
Es tracta d’estrelles classificades com a B, la temperatura de les quals va des dels 10.000 als 33.000 graus i el seu radi és entre 2 i 6.5 vegades el radi del nostre Sol. La lletra «e» s’utilitza per identificar certes estrelles de tipus B que presenten emissió d’energia en la línia espectral d’hidrogen H alfa. Esta emissió es produeix pel reprocessament de la llum ultraviolada de l’ estrella quan penetra en el disc gasós que l’ envolta.
L’alta velocitat de rotació deforma lleugerament l’estrella a l’equador, fent que s’assemble més a una pilota esclafada. Alguns models indiquen que el nucli gira independentment del gir de la resta de l’estrella.
Els models teòrics assenyalen també l’existència de processos sismològics (com terratrèmols, però en les estrelles, coneguts com a oscil·lacions no radials) en el seu interior, que provoquen pulsacions; és a dir, unes parts de l’estrella s’expandeixen mentre que altres parts es contrauen.
Les pulsacions, juntament amb l’alta velocitat de rotació i el camp magnètic de l’estrella, són els responsables de la formació del disc de gas al seu voltant.
En ocasions, les estrelles Be poden tenir com a companya una estrella de neutrons. Estes estrelles són molt compactes i posseeixen camps magnètics molt intensos, i la seua interacció amb el disc de la Be produeix l’emissió de llum en raigs X. En estos casos, el sistema de les dues estrelles es classifica com a tipus BeX.
El model 3D
En este model 3D s’han representat les principals característiques del model teòric d’ una estrella del tipus Be.
El centre està ocupat per l’estrella, representada per un abultament lleugerament allargat, com un meló de tot l’any. L’abultament sobreeix per dalt i per baix del disc.
Les pulsacions de l’estrella han estat representades com a subtils protuberàncies a la seua superfície.
A la part inferior, s’ ha deixat una obertura que permet accedir al nucli de l’estrella, representat per una bola. Atès que el nucli té un gir independent de la resta de l’estrella, hem deixat esta bola lliure, de manera que es pot fer girar.
De l’estrella parteixen estructures en forma espiral, que representen la matèria expulsada, com si es tractara d’aigua llançada per un aspersor giratori en un jardí. Este gas estel·lar es manté per un temps al voltant de l’estrella, formant el disc. A mesura que ens allunyem de l’estrella, el disc es va dispersant per l’espai, fet que es mostra a la zona de la vora exterior del model.
Este treball ha sigut realitzat amb una ajuda de la convocatòria de Projectes R+D+i “Proves de Concepte” 2022 (PDC2022), finançada per la Unió Europea a través dels Fons NextGenerationEU, Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Referència: PDC2022-133930-I00.