Els grups de galàxies
Els grups de galàxies són conjunts de com a molt unes 50 galàxies lligades entre si per la força de la gravetat, confinades en una regió de l’espai d’uns pocs anys llum de mida.
El Grup Local
La nostra galàxia, la Via Làctia, està unida per la gravetat a altres galàxies properes, formant el Grup Local. Aquest té un diàmetre d’uns 10 milions d’anys llum. Forma part del supercúmul de Virgo, que al seu torn està dins del supercúmul de Laniakea. En el nostre model 3D de la teranyina còsmica hem representat Laniakea i el seu entorn.
Andròmeda (també coneguda com a M31) és la galàxia més gran del Grup Local. S’estima que té un diàmetre de 152.000 anys llum i alberga un 1 bilió d’estrelles. La Via Làctia és la segona galàxia més gran del Grup Local, amb un diàmetre estimat d’uns 90.000 anys llum. Compta amb uns 200.000 milions d’estrelles.
Les galàxies del Grup Local
Tant Andròmeda com la Via Làctia són galàxies de tipus espiral. Molt a prop de cadascuna d’elles trobem galàxies nanes de tipus esferoïdal o irregulars, que són les seues galàxies satèl·lit. Entre les galàxies satèl·lit de la Via Làctia destaquen, per ser les de major grandària, el Gran Núvol de Magallanes i el Xicotet Núvol de Magallanes.
Algunes de les galàxies satèl·lit van deixant enrere estrelles mentre es desplacen en la seua òrbita al voltant de la galàxia central, creant rastres que anomenem corrents estel·lars. És el que passa, per exemple, amb la galàxia nana de Sagitari, a la qual la Via Làctia li està robant estrelles, gas i pols a poc a poc, que van formant com arcs al voltant del disc galàctic. En la nostra col·lecció de models 3D en pots trobar un que mostra els corrents estel·lars creades per la nana de Sagitari al voltant de la Via Làctia, realitzat a partir de dades reals.
La Via Làctia i Andròmeda estan acostant-se entre si a la velocitat de 123 quilòmetres per segon, per la qual cosa es preveu que col·lisionen dins d’uns 4500 milions d’anys. El destí final del Grup Local serà convertir-se en una sola galàxia el·líptica, dins de desenes de milers de milions d’anys.
El model 3D
En este model 3D apareixen les galàxies més brillants del Grup Local. Les seues posicions relatives són les reals, segons les dades astronòmiques de què disposem.
Les galàxies es troben suspeses en l’entramat format per la matèria fosca en el qual es troba immers el Grup Local. Este halo no es mostra complet: hem deixat buits perquè es puga accedir amb les mans a totes les galàxies del seu interior.
La forma de cada galàxia reflecteix la seua morfologia real: espiral, esferoïdal o irregular.
La galàxia espiral més gran és Andròmeda. Enganxada a ella gairebé en perpendicular trobem una altra galàxia espiral, la galàxia del Triangle; és la tercera en grandària del Grup Local.
Per sobre i per sota del disc d’Andròmeda trobem les galàxies satèl·lit, representades per esferes, ja que la majoria són galàxies nanes de tipus esferoïdal. Un poc més lluny també vegem algunes irregulars.
Prop del centre del model està la nostra Galàxia, la Via Làctia, amb forma espiral. Enganxades a ella trobem les seues galàxies satèl·lits i els dos Núvols de Magallanes, que apenes destaquen entre les altres galàxies esferoïdals satèl·lit, però que podem identificar per les seues formes espiral i irregular, i perquè els seus extrems punxen. L’espiral és el Gran Núvol de Magallanes; la irregular és el Xicotet Núvol de Magallanes.
El model ha sigut creat per Emilio Terol (OAUV) i Alberto Fernández Soto (IFCA) usant dades reals de distàncies i posicions de les galàxies del Grup Local.
Este treball ha sigut realitzat amb una ajuda de la convocatòria de Projectes R+D+i “Proves de Concepte” 2022 (PDC2022), finançada per la Unió Europea a través dels Fons NextGenerationEU, Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Referència: PDC2022-133930-I00.