{"id":2651,"date":"2025-06-03T11:02:17","date_gmt":"2025-06-03T09:02:17","guid":{"rendered":"https:\/\/astrokit.uv.es\/?p=2651"},"modified":"2025-08-19T14:23:26","modified_gmt":"2025-08-19T12:23:26","slug":"hooleilana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/astrokit.uv.es\/?p=2651","title":{"rendered":"Ho’oleilana"},"content":{"rendered":"\n

[Versi\u00f3 en lectura f\u00e0cil]<\/a><\/p>\n\n\n\n

Les oscil\u00b7lacions ac\u00fastiques bari\u00f2niques<\/h2>\n\n\n\n

Despr\u00e9s del Big Bang, la mat\u00e8ria de l’univers estava repartida quasi de manera uniforme, com un gran mar de part\u00edcules. La gravetat tractava d’ajuntar esta mat\u00e8ria per formar gal\u00e0xies. Per\u00f2 quan la mat\u00e8ria s’ajuntava, s’escalfava molt, i esta calor feia que la mat\u00e8ria espentara cap a fora. Aix\u00ed es va crear una esp\u00e8cie de cadena de \u00abrebots\u00bb: la gravetat l’atreia, la calor l’allunyava, i tornada a comen\u00e7ar.<\/p>\n\n\n\n

Este joc de tira i afluixa va crear una cosa semblant a ones de so que viatjaven per l’univers, com les ones que es formen a l’aigua en tirar una pedra. Estes ones es van expandir en forma de bombolles, arrossegant part de la mat\u00e8ria amb elles.<\/p>\n\n\n\n

Uns 380 000 anys despr\u00e9s del Big Bang, l’Univers es va refredar prou per a qu\u00e8 es formaren els primers \u00e0toms. En aquell moment, la gravetat va guanyar la partida, i va poder comen\u00e7ar a formar gal\u00e0xies i altres grans estructures. Les bombolles de mat\u00e8ria que s’havien format abans van deixar una esp\u00e8cie d'\u00bbempremta\u00bb en la distribuci\u00f3 de les gal\u00e0xies: estes s\u00f3n les oscil\u00b7lacions ac\u00fastiques de barions, o oscil\u00b7lacions bari\u00f2niques ac\u00fastiques (BAO, per les seues inicials en angl\u00e8s).<\/p>\n\n\n\n

Les oscil\u00b7lacions ac\u00fastiques de barions s\u00f3n, doncs, bombolles de milions de gal\u00e0xies que es distribueixen per la superf\u00edcie esf\u00e8rica, formant com un cascar\u00f3 que enclou un superc\u00famul de gal\u00e0xies molt massiu al centre.<\/p>\n\n\n\n

Encara que estes empremtes s\u00f3n subtils, s\u00f3n molt importants. En estudiar-les, els astr\u00f2noms poden entendre millor com s’expandeix l’Univers i com ha canviat esta expansi\u00f3 al llarg del temps.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Ho’oleilana<\/h1>\n\n\n\n

Ho’oleilana \u00e9s una paraula hawaiana que significa \u00abmurmuris del despertar\u00bb i apareix en un cant hawai\u00e0 de la creaci\u00f3 que evoca l’origen de les coses.<\/p>\n\n\n\n

Es considera que \u00e9s un BAO ja que es tracta d’ una bombolla formada per multitud de gal\u00e0xies, el radi de la qual coincideix amb el predit a partir de la teoria del Big Bang: 500 milions d’ anys llum.<\/p>\n\n\n\n

Al centre de Ho’oleilana es troba el superc\u00famul de gal\u00e0xies de Bo\u00f6tes. A la superf\u00edcie d’esta bombolla trobem milions de gal\u00e0xies que s’agrupen formant grups que al seu torn es reuneixen en estructures m\u00e9s gran com els c\u00famuls i superc\u00famuls de gal\u00e0xies de Coma, H\u00e8rcules, Leo o el Gran Mur de Sloan.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s important assenyalar que esta estructura \u00e9s en realitat molt subtil i que est\u00e0 totalment submergida en la distribuci\u00f3 general de gal\u00e0xies que forma la superestructura de l’ Univers. Es necessiten avan\u00e7ats mitjans estad\u00edstics per poder detectar este objecte com un exc\u00e9s sobre la mitjana de gal\u00e0xies a l’Univers. Si considerem totes les gal\u00e0xies que podem vore en esta regi\u00f3, l’estructura esf\u00e8rica a penes seria perceptible.\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

El model 3D<\/h1>\n\n\n\n

El primer que es nota en el model \u00e9s la seua forma esf\u00e8rica: tenim entre les nostres mans la representaci\u00f3 d’una bombolla de gal\u00e0xies que va tenir el seu origen nom\u00e9s 380 000 anys despr\u00e9s del Big Bang.<\/p>\n\n\n\n

La superf\u00edcie esf\u00e8rica est\u00e0 plena de xicotetes boles que representen grups de gal\u00e0xies, que al seu torn formen agrupacions majors: els c\u00famuls i superc\u00famuls.<\/p>\n\n\n\n

Els buits en la superf\u00edcie de l’esfera s\u00f3n reals, encara que algun ha sigut exagerat per permetre l’acc\u00e9s al seu interior.<\/p>\n\n\n\n

Dins, al centre, trobem una pilota de boletes: \u00e9s el superc\u00famul de Bootes. S’ha enganxat a la superf\u00edcie de la bombolla amb uns fins pilars que no existeixen en realitat, per\u00f2 que permeten mantenir el superc\u00famul en la seua posici\u00f3 central dins la bombolla.<\/p>\n\n\n\n

A la superf\u00edcie de la bombolla localitzem alguns dels c\u00famuls de gal\u00e0xies m\u00e9s rellevants:<\/p>\n\n\n