{"id":2540,"date":"2025-05-23T13:56:04","date_gmt":"2025-05-23T11:56:04","guid":{"rendered":"https:\/\/astrokit.uv.es\/?p=2540"},"modified":"2025-06-13T12:15:40","modified_gmt":"2025-06-13T10:15:40","slug":"corrent-estel%c2%b7lar-de-la-galaxia-nana-de-sagitari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/astrokit.uv.es\/?p=2540","title":{"rendered":"Corrent estel\u00b7lar de la gal\u00e0xia nana de Sagitari"},"content":{"rendered":"\n

[Versi\u00f3 en lectura f\u00e0cil]<\/a><\/p>\n\n\n\n

Els corrents estel\u00b7lars<\/h1>\n\n\n\n

Les gal\u00e0xies de gran mida tenen en \u00f2rbita al seu voltant desenes de gal\u00e0xies enanes, principalment de tipus esfero\u00efdal o irregular. Estes gal\u00e0xies s\u00f3n anomenades gal\u00e0xies sat\u00e8l\u00b7lit ja que giren al voltant d’una altra gal\u00e0xia major amfitriona. En el model 3D del Grup Local de gal\u00e0xies pots con\u00e8ixer les gal\u00e0xies sat\u00e8l\u00b7lit d’Andr\u00f2meda i de la Via L\u00e0ctia.<\/p>\n\n\n\n

Les gal\u00e0xies sat\u00e8l\u00b7lit es troben sota l’influx de la intensa for\u00e7a de gravetat de la gal\u00e0xia central, que en alguns casos provoca el seu paulat\u00ed desmembrament per les marees que hi indueix: la gal\u00e0xia amfitriona va atraient gas, pols i, sobretot, estrelles de les sat\u00e8l\u00b7lits mentre giren al seu voltant, apareguent reguers estel\u00b7lars al llarg de les seues traject\u00f2ries a l’espai. Estos reguers s\u00f3n anomenats, t\u00e8cnicament, corrents estel\u00b7lars.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

La gal\u00e0xia nana esfero\u00efdal de Sagitari<\/h1>\n\n\n\n

Es tracta d’una xicoteta gal\u00e0xia amb l’aspecte d’una pilota allargada i d’uns 10.000 anys llum de di\u00e0metre, capturada per la nostra fa uns 4 o 5 mil milions d’anys. La seua \u00f2rbita al voltant de la Via L\u00e0ctia \u00e9s polar, \u00e9s a dir, es despla\u00e7a perpendicularment al disc de la nostra gal\u00e0xia passant pels pols gal\u00e0ctics nord i sud, acostant-se fins a uns 50.000 anys llum del centre de la nostra gal\u00e0xia.<\/p>\n\n\n\n

Les forces de marea provocades per la Via L\u00e0ctia sobre Sagitari estan produint el seu desmembrament paulat\u00ed. Al cel podem observar estructures amb forma d’arc que s\u00f3n els reguers d’estrelles que va sent arrencats de la gal\u00e0xia nana. Aquest corrent estel\u00b7lar no \u00e9s l’\u00fanic que s’ha identificat a la nostra Gal\u00e0xia, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s el m\u00e9s prominent i millor estudiat.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

El model 3D<\/h1>\n\n\n\n

En este model 3D identifiquem amb facilitat la Via L\u00e0ctia al centre, amb els seus caracter\u00edstics bra\u00e7os en espiral al voltant del bulb o nucli. Enganxat al disc trobem un abultament allargat: \u00e9s la gal\u00e0xia nana esfero\u00efdal de Sagitari, que en l’actualitat es troba molt a prop del disc de la nostra gal\u00e0xia.<\/p>\n\n\n\n

Partint des de Sagitari i en direcci\u00f3 perpendicular al disc gal\u00e0ctic podem seguir l’estructura del corrent estel\u00b7lar format pel reguer d’estrelles que la Via L\u00e0ctia ha robat a Sagitari. Els abultaments xicotets representen estrelles, i l’ entramat en qu\u00e8 es troben es pot interpretar com el gas i pols que han arrossegat amb si.<\/p>\n\n\n\n

La pres\u00e8ncia de bucles al corrent indica que Sagitari ha completat diverses \u00f2rbites al voltant de la Via L\u00e0ctia, aproximadament sempre en un mateix pla de l’espai que passa pels pols nord i sud de la gal\u00e0xia, com era d’esperar.<\/p>\n\n\n\n

En el model, la mida del disc de la Via L\u00e0ctia ha estat exagerada per poder connectar amb ell el corrent estel\u00b7lar, que en la realitat no est\u00e0 enganxat a la nostra gal\u00e0xia.<\/p>\n\n\n\n

El model ha estat creat per Emilio Terol (OAUV), Alberto Fern\u00e1ndez Soto (IFCA) i David Mart\u00ednez Delgado (CEFCA) fent servir dades reals obtingudes amb el sat\u00e8l\u00b7lit europeu Gaia, que ha mesurat les posicions de mil milions d’estrelles amb gran precisi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Este treball ha sigut realitzat amb una ajuda de la convocat\u00f2ria de Projectes R+D+i \u201cProves de Concepte\u201d 2022 (PDC2022), finan\u00e7ada per la Uni\u00f3 Europea a trav\u00e9s dels Fons NextGenerationEU, Pla de Recuperaci\u00f3, Transformaci\u00f3 i Resili\u00e8ncia. Refer\u00e8ncia: PDC2022-133930-I00.<\/p>\n\n\n\n

\n
<\/div>\n\n\n
\n
<\/div>\n\n\n\n
\nDescarrega el model<\/a>\n<\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n<\/div>\n\n\n
<\/div>\n\n\n

M\u00e9s not\u00edcies<\/a><\/p><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les forces de marea provocades per la Via L\u00e0ctia sobre Sagitari estan produint el seu desmembrament paulat\u00ed. Al cel podem observar estructures amb forma d’arc que s\u00f3n els reguers d’estrelles que va sent arrencats de la gal\u00e0xia nana.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":2537,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_coblocks_attr":"","_coblocks_dimensions":"","_coblocks_responsive_height":"","_coblocks_accordion_ie_support":"","editor_plus_copied_stylings":"{}","_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[15],"tags":[98,99,96,78],"class_list":["post-2540","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","tag-corrent-estel-ar","tag-galaxia-satel-lit","tag-sagitari","tag-via-lactia"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/astrokit.uv.es\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/imagen.png","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/astrokit.uv.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2540","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/astrokit.uv.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/astrokit.uv.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/astrokit.uv.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/astrokit.uv.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2540"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/astrokit.uv.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2540\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2872,"href":"https:\/\/astrokit.uv.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2540\/revisions\/2872"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/astrokit.uv.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/2537"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/astrokit.uv.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2540"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/astrokit.uv.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2540"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/astrokit.uv.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2540"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}